Per a concloure aquest bloc, m'agradaria dir que aquesta experiència ha estat molt interessant ja que fer aquest bloc m'ha servit per a recordar coses fetes a classe, i per a resumir els conceptes nous. A més, mentre vas redactant el bloc et vas adonant de coses que en un primer moment a classe no havies entès, i penso que fer un bloc amb tots els coneixements nous, t'ajuda a entendre'ls millor i a retenir-los en la teva memòria.
Amb l'objectiu de fer un repàs de totes les eines i recursos utilitzats al llarg del curs a l'assignatura de GTIC, he creat una taula semblant a la de la taxonomia de Bloom del 2008 en la que hi ha totes les eines que hem utilitzat i les habilitats cognitives que s'hi desenvolupen en cadascuna.
En la meva opinió, totes aquestes habilitats cognitives són importants, però penso que hi ha algunes que destaquen sobre totes les altres, la de crear i la d'aplicar. Penso que les coses s'aprenen per a després fer ús d'aquestes, i per saber crear i aplicar crec que s'han d'haver complert abans totes les altres habilitats. Això significa que si tu saps aplicar els coneixements, és que els entens i saps com funcionen, per tant, saber aplicar aquests coneixements i saber fer creacions pròpies és, per a mi, el més important.
dilluns, 30 de desembre del 2013
dijous, 26 de desembre del 2013
Conceptualització de la naturalesa de l'aprenentatge amb ordinador. Les 4 metàfores.
Charles Crook, professor de l'Universitat de Nottingham, va inventar una manera de conceptualitzar l'aprenentatge amb l'ordinador fonamentada en metàfores. Cada metàfora ens explica una manera d'ensenyar a partir de la funció que desenvolupa l'ordinador. Les quatre metàfores són:
- Tutorial: L'ordinador com a tutor. En aquest tipus d'aprenentatge l'ordinador ens ensenya i corregeix, adopta el paper de mestre.
- Construcció: L'ordinador com a alumne. Nosaltres som els que ensenyem a l'ordnador i li donem ordres.
- Laboratori: L'ordinador com a simulador. L'ordinador és com un simulador en el qual l'usuari aprén a partir de la pròpia descoberta.
- Caixa d'eines: L'ordinador com a eina. L'ordinador ens ajuda a fer les coses més ràpid i fàcil. Un altre punt de vista de l'ordinador com a eina és el que veu l'ordinador amb un potencial educatiu.
El que he fet ha estat una recerca de diferents jocs o aplicacions en les que la persona que els utilitza ho faci d'aquestes 4 maneres diferents. He buscat principalment a la pàgina edu365.cat, però també he utilitzat programes i aplicacions treballades a classe. Un cop he tingut totes aquestes aplicacions, les he incorporat a una taula i he pujat el document a Scribd.
Aquí deixo la taula que he creat amb les diverses activitats i aplicacions en les quals el nen treballa d'aquestes 4 maneres diferents:
- Tutorial: L'ordinador com a tutor. En aquest tipus d'aprenentatge l'ordinador ens ensenya i corregeix, adopta el paper de mestre.
- Construcció: L'ordinador com a alumne. Nosaltres som els que ensenyem a l'ordnador i li donem ordres.
- Laboratori: L'ordinador com a simulador. L'ordinador és com un simulador en el qual l'usuari aprén a partir de la pròpia descoberta.
- Caixa d'eines: L'ordinador com a eina. L'ordinador ens ajuda a fer les coses més ràpid i fàcil. Un altre punt de vista de l'ordinador com a eina és el que veu l'ordinador amb un potencial educatiu.
El que he fet ha estat una recerca de diferents jocs o aplicacions en les que la persona que els utilitza ho faci d'aquestes 4 maneres diferents. He buscat principalment a la pàgina edu365.cat, però també he utilitzat programes i aplicacions treballades a classe. Un cop he tingut totes aquestes aplicacions, les he incorporat a una taula i he pujat el document a Scribd.
Aquí deixo la taula que he creat amb les diverses activitats i aplicacions en les quals el nen treballa d'aquestes 4 maneres diferents:
dilluns, 23 de desembre del 2013
10 coses impossibles de fer sense ordinador
Avui dia fem coses que fa alguns anys es veien impossibles de fer. Actualment moltes d'aquestes coses les podem fer gràcies a les noves tecnologies. Tot i que ara ho veiem com una cosa totalment normal, els ordinadors ens permeten fer coses realment extraordinaries.
Coses que seria impossible fer sense ordinador:
1- Compartir imatges amb la resta del món (instagram).
2- En un mateix document, estar escribint diverses persones des de diferents ordinadors (drive).
3- Compartir informació pròpia amb la resta del món (bloc).
4- Veure i parlar amb algú que no està a prop teu (xat o webcam).
5- Copia i enganxa.
6- Opció de desfer.
7- Geolocalització.
8- Tenir la ruta més fàcil i curta per arribar a un lloc (google maps).
9- Enllaçar una pàgina web a un document.
10- Buscar a persones i saber més sobre elles (facebook).
Hi ha moltes més coses que sense les noves tecnologies no podriem fer, i penso que sempre anirem evolucionant i cada cop sera més fàcil fer coses que en un present és veuen impossibles.
Coses que seria impossible fer sense ordinador:
1- Compartir imatges amb la resta del món (instagram).
2- En un mateix document, estar escribint diverses persones des de diferents ordinadors (drive).
3- Compartir informació pròpia amb la resta del món (bloc).
4- Veure i parlar amb algú que no està a prop teu (xat o webcam).
5- Copia i enganxa.
6- Opció de desfer.
7- Geolocalització.
8- Tenir la ruta més fàcil i curta per arribar a un lloc (google maps).
9- Enllaçar una pàgina web a un document.
10- Buscar a persones i saber més sobre elles (facebook).
Hi ha moltes més coses que sense les noves tecnologies no podriem fer, i penso que sempre anirem evolucionant i cada cop sera més fàcil fer coses que en un present és veuen impossibles.
divendres, 20 de desembre del 2013
Treball del bon comunicador
Com a treball de final de curs, des de les assignatures de COED i GTIC, hem realitzat un treball que consisteix en fer el seguiment d'una persona que considerem bona comunicadora, i explicar-ne els motius. Al meu grup vam triar la Julia Otero, i durant un mes vam estar fent un seguiment de les seves intervencions al seu programa de ràdio Julia en la onda, als seus articles del Periódico, al seu bloc personal i a les xarxes social Facebook i Twitter.
Fent aquest treball, hem pogut repassar tot el que hem estat estudiant al llarg del curs tant a COED com a GTIC ja que hem treballat amb les noves tecnologies (hem creat un bloc per a fer el seguiment) i a més hem anat veient temes de l'assignatura de COED com la veu a l'hora de fer un discurs, els punts de vista, l'estructura d'un text...
Aquest és l'enllaç del bloc on hi ha el nostre seguiment a Julia Otero:
http://juliaoterogtic.blogspot.com.es/
A més, deixo l'enllaç del bloc de la Julia Otero, que és el lloc web del que jo m'encarregava per a extreure la informació:
http://blogs.ondacero.es/julia-otero/
Fent aquest treball, hem pogut repassar tot el que hem estat estudiant al llarg del curs tant a COED com a GTIC ja que hem treballat amb les noves tecnologies (hem creat un bloc per a fer el seguiment) i a més hem anat veient temes de l'assignatura de COED com la veu a l'hora de fer un discurs, els punts de vista, l'estructura d'un text...
Aquest és l'enllaç del bloc on hi ha el nostre seguiment a Julia Otero:
http://juliaoterogtic.blogspot.com.es/
A més, deixo l'enllaç del bloc de la Julia Otero, que és el lloc web del que jo m'encarregava per a extreure la informació:
http://blogs.ondacero.es/julia-otero/
dimecres, 18 de desembre del 2013
Decàleg: com parlar bé en públic
A continuació, mostraré un decàleg sobre com parlar bé en públic fet a la classe de COED, a partir de la lectura del llibre Com parlar bé en públic. Aquest decàleg el vam fer entre tots a la classe a partir del decàleg que hi ha al llibre.
1. Cal acceptar els nervis i saber controlar-los. Podem controlar els nervis a partir del control de la respiració...
2. Preparar-se el guió de forma estructurada (idees principals i secundaries). S'ha de tenir en compte que l'atenció del públic va variant al llarg del discurs: Al principi és del 100%, al llarg del discurs va canviant depenent de l'orador, i al final torna a ser del 90/100%.
3. Domini de la llengua: correcció lingüística.
4. Discurs clar, concís i breu.
5. Tenir clar l'objectiu del discurs, convèncer i persuadir.
6. Mantenir contacte visual amb el públic. Acció- reacció.
7. Llenguatge corporal: gesticulació.
8. La veu: instrument per a comunicar-nos. És un tret d'identitat. És el vehicle a través del qual jo em comunico.
- És un referent per als infants.
- Vocalització, velocitat i volum.
- La posició del cos canvia la veu.
- Actitud: la veu denota l'estat d'ànim.
9. Estructura del discurs: Digues de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat. Anar repetint la idea al llarg del discurs però utilitzant diferents paraules cada vegada per a que no sigui molt repetitiu i aburrit.
10. Per a deixar del tot clar el missatge, fer ús d'anècdotes, acudits o comparacions.
Considero que és important tenir sempre present aquest decàleg a l'hora de parlar, ja que és un breu resum de tot el que s'ha de tenir en compte a l'hora d'elaborar un discurs per a que aquest compleixi el seu objectiu (ja sigui convèncer o informar). Crec que no hi ha punts més importants que altres, ja que tots aporten alguna cosa al discurs, i si hi manca, aquest ja no té el mateix efecte.
Com ja he dit, aquest és el decàleg que vam crear nosaltres a classe, però tota aquesta informació es pot trobar de forma ampliada al llibre Com parlar bé en públic.
1. Cal acceptar els nervis i saber controlar-los. Podem controlar els nervis a partir del control de la respiració...
2. Preparar-se el guió de forma estructurada (idees principals i secundaries). S'ha de tenir en compte que l'atenció del públic va variant al llarg del discurs: Al principi és del 100%, al llarg del discurs va canviant depenent de l'orador, i al final torna a ser del 90/100%.
3. Domini de la llengua: correcció lingüística.
4. Discurs clar, concís i breu.
5. Tenir clar l'objectiu del discurs, convèncer i persuadir.
6. Mantenir contacte visual amb el públic. Acció- reacció.
7. Llenguatge corporal: gesticulació.
8. La veu: instrument per a comunicar-nos. És un tret d'identitat. És el vehicle a través del qual jo em comunico.
- És un referent per als infants.
- Vocalització, velocitat i volum.
- La posició del cos canvia la veu.
- Actitud: la veu denota l'estat d'ànim.
9. Estructura del discurs: Digues de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat. Anar repetint la idea al llarg del discurs però utilitzant diferents paraules cada vegada per a que no sigui molt repetitiu i aburrit.
10. Per a deixar del tot clar el missatge, fer ús d'anècdotes, acudits o comparacions.
Considero que és important tenir sempre present aquest decàleg a l'hora de parlar, ja que és un breu resum de tot el que s'ha de tenir en compte a l'hora d'elaborar un discurs per a que aquest compleixi el seu objectiu (ja sigui convèncer o informar). Crec que no hi ha punts més importants que altres, ja que tots aporten alguna cosa al discurs, i si hi manca, aquest ja no té el mateix efecte.
Com ja he dit, aquest és el decàleg que vam crear nosaltres a classe, però tota aquesta informació es pot trobar de forma ampliada al llibre Com parlar bé en públic.
dilluns, 9 de desembre del 2013
Identitat i territori
Identitat i territori és un treball que hem fet a classe en el qual expliquem un territori metafòric amb el qual ens identifiquem. Aquest territori pot ser, per exemple, un esport, un festival, un projecte...
En aquest treball no hem d'explicar què és allò amb el qual ens identifiquem, sinò el perquè ens sentim identificats.
Per a desenvolupar aquest treball, haviem de respondre preguntes com:
- Perquè t'hi identifiques?
- com és la teva expeiència en aquest territori?
- A condicionat la teva manera de ser?
- T'ha canviat com a persona?
Jo vaig decidir fer el treball sobre la dansa, i el vaig titular "la dansa, un altre mòn". A la meva exposició explicava coses sobre aquest territori, i desenvolupava una sèrie de punts en els que penso que he canviat com a persona a causa de la dansa.
En aquest treball no hem d'explicar què és allò amb el qual ens identifiquem, sinò el perquè ens sentim identificats.
Per a desenvolupar aquest treball, haviem de respondre preguntes com:
- Perquè t'hi identifiques?
- com és la teva expeiència en aquest territori?
- A condicionat la teva manera de ser?
- T'ha canviat com a persona?
Jo vaig decidir fer el treball sobre la dansa, i el vaig titular "la dansa, un altre mòn". A la meva exposició explicava coses sobre aquest territori, i desenvolupava una sèrie de punts en els que penso que he canviat com a persona a causa de la dansa.
diumenge, 8 de desembre del 2013
Elaboració d'un text
L'elaboració d'un text és un procés no lineal, és mental.
Principalment hi ha tres passos a seguir, però abans s'ha de tenir coneixements previs del tema i de l'audiència a qui t'adreçaràs.
Primer de tot cal planificar-se; cal pensar a qui va destinat, sobre que vols escriure, perquè ho vols fer, i com ho vols escriure. Totes aquestes preguntes et porten a la resposta sobre el tipus de text que has de fer.
Després cal recollir informació en tres passos diferents: pluja d'idees, síntesi i ordenació.
El segon gran pas és la redacció. En aquest punt cal tenir molt en compte l'estructura del text, l'ortografia i la puntuació i la coherència i adequació.
Per últim, hi ha un pas molt important i que no tothom fa, que és la revisió. S'ha de revisar el nostre text tres vegades. Un primer cop revisant els continguts, un segon cop per vigilar la gramàtica, i un últim cop per a revisar l'estructura del text. Aquest pas de revisar el text porta com a conseqüència que potser hagis de tornar a redactar el teu text per a millorar-lo.
Crec que és important seguir aquests passos per a aconseguir un bon resultat. Cal tenir molt en compte cadascun d'aquests punts, ja que no només és important el contingut per a que sigui un bon text, sinó que també són importants l'estructura, la coherència, la gramàtica, etc.
Aquí deixo l'enllaç d'una pàgina web que explica de manera més ampliada el que he dit:
http://www.xtec.cat/~mgallar3/8activitats/0_pautes_generals/elaboracio_textos.htm
Principalment hi ha tres passos a seguir, però abans s'ha de tenir coneixements previs del tema i de l'audiència a qui t'adreçaràs.
Primer de tot cal planificar-se; cal pensar a qui va destinat, sobre que vols escriure, perquè ho vols fer, i com ho vols escriure. Totes aquestes preguntes et porten a la resposta sobre el tipus de text que has de fer.
Després cal recollir informació en tres passos diferents: pluja d'idees, síntesi i ordenació.
El segon gran pas és la redacció. En aquest punt cal tenir molt en compte l'estructura del text, l'ortografia i la puntuació i la coherència i adequació.
Per últim, hi ha un pas molt important i que no tothom fa, que és la revisió. S'ha de revisar el nostre text tres vegades. Un primer cop revisant els continguts, un segon cop per vigilar la gramàtica, i un últim cop per a revisar l'estructura del text. Aquest pas de revisar el text porta com a conseqüència que potser hagis de tornar a redactar el teu text per a millorar-lo.
Crec que és important seguir aquests passos per a aconseguir un bon resultat. Cal tenir molt en compte cadascun d'aquests punts, ja que no només és important el contingut per a que sigui un bon text, sinó que també són importants l'estructura, la coherència, la gramàtica, etc.
Aquí deixo l'enllaç d'una pàgina web que explica de manera més ampliada el que he dit:
http://www.xtec.cat/~mgallar3/8activitats/0_pautes_generals/elaboracio_textos.htm
dimecres, 4 de desembre del 2013
Wordle
Wordle és una aplicació gratuïta en línia que permet crear núvols de paraules. El que fa aquesta aplicació és donar especial importància a les paraules que surten més vegades al teu text, i les posa en un tamany més gran. Així, si la paraula més repetida és educació, al núvol de paraules serà la paraula escrita amb lletra més gran.
D'aquesta manera, wordle propicia més el transmetre idees i conceptes que no pas emocions, ja que està resumint d'alguna manera un text o sintetitzant-lo utilitzant les paraules clau. A més, no està fet per a transmetre emocions ja que no s'hi poden inserir ni imatges, ni vídeos..., sinó que es limita a jerarquitzar una sèrie de paraules.
A continuació adjunto un wordle fet per mi sobre l'educació i altres conceptes relacionats:
D'aquesta manera, wordle propicia més el transmetre idees i conceptes que no pas emocions, ja que està resumint d'alguna manera un text o sintetitzant-lo utilitzant les paraules clau. A més, no està fet per a transmetre emocions ja que no s'hi poden inserir ni imatges, ni vídeos..., sinó que es limita a jerarquitzar una sèrie de paraules.
A continuació adjunto un wordle fet per mi sobre l'educació i altres conceptes relacionats:
El mapa conceptual
Els mapes conceptuals són una eina de treball que s'utilitza tant en paper com en ordinador.
Aquests dies hem treballat amb el programa Cmap Tools, i hem creat individualment un mapa de conceptes amb el títol El dinar de Nadal.
Als mapes conceptuals són importants els conceptes i l'estructura, però el que és verdaderament important són els nexes, és a dir, les fletxes i els connectors. Aquests són imprescindibles ja que relacionen les idees i donen a entendre la relació que hi ha entre elles. En un mapa conceptual els conceptes no es poden repetir, però un concepte pot estar relacionat a tots els conceptes que es vulgui, sempre i quan s'utilitzin els connectors adients.
Com bé he dit abans, nosaltres hem fet un mapa conceptual basat en un text que portava com a títol el dinar de Nadal. Per a mi, ha estat el primer cop que feia un mapa conceptual a través d'un programa d'ordinador, ja que sempre els havia fet en paper, però la veritat és que fer servir l'ordinador és un gran avantatge pel que fa als mapes de conceptes. Una de les grans avantatges és que pots anar modificant constantment les fletxes i el tamany dels conceptes, cosa que està molt bé ja que quan ho fas en paper pot ser que et falti espai o que et quedi el mapa descentrat, i això provoqui que hagis de tornar a començar de nou.
Tot i això, al no estar acostumada a fer aquest tipus d'activitat amb ordinador, se'm feia una mica difícil manipular les fletxes i els quadres, i també hi havia icones que no sabia el que volien dir. A part d'això, m'ha agradat fer aquesta activitat ja que no està de més saber més d'un mètode per a fer les coses, en aquest cas, un mapa conceptual.
El mapa conceptual que vaig fer és aquest:
Aquests dies hem treballat amb el programa Cmap Tools, i hem creat individualment un mapa de conceptes amb el títol El dinar de Nadal.
Als mapes conceptuals són importants els conceptes i l'estructura, però el que és verdaderament important són els nexes, és a dir, les fletxes i els connectors. Aquests són imprescindibles ja que relacionen les idees i donen a entendre la relació que hi ha entre elles. En un mapa conceptual els conceptes no es poden repetir, però un concepte pot estar relacionat a tots els conceptes que es vulgui, sempre i quan s'utilitzin els connectors adients.
Com bé he dit abans, nosaltres hem fet un mapa conceptual basat en un text que portava com a títol el dinar de Nadal. Per a mi, ha estat el primer cop que feia un mapa conceptual a través d'un programa d'ordinador, ja que sempre els havia fet en paper, però la veritat és que fer servir l'ordinador és un gran avantatge pel que fa als mapes de conceptes. Una de les grans avantatges és que pots anar modificant constantment les fletxes i el tamany dels conceptes, cosa que està molt bé ja que quan ho fas en paper pot ser que et falti espai o que et quedi el mapa descentrat, i això provoqui que hagis de tornar a començar de nou.
Tot i això, al no estar acostumada a fer aquest tipus d'activitat amb ordinador, se'm feia una mica difícil manipular les fletxes i els quadres, i també hi havia icones que no sabia el que volien dir. A part d'això, m'ha agradat fer aquesta activitat ja que no està de més saber més d'un mètode per a fer les coses, en aquest cas, un mapa conceptual.
El mapa conceptual que vaig fer és aquest:
dissabte, 30 de novembre del 2013
Sobre l'estructura d'un bon discurs
En un discurs, és important que la idea principal és vagi repetint constantment: A la introducció s'ha de dir de què parlaràs, al desenvolupament parlar de les idees, i finalment, a la conclusió, recordar el que s'ha dit. Això és molt important ja que l'atenció del públic no és sempre la mateixa, i el que volem els oradors és deixar clara una idea principal.
La introducció s'ha de preparar molt bé, ja que és per a captar l'atenció del públic, i és d'on aquest treurà la primera impresió de tú i del teu discurs. Les introduccions poden ser de moltes maneres, com per exemple en forma de pregunta, amb alguna dada impactant, comentant el tema de l'exposició...
Pel que fa al desenvolupament, aquest ha de contenir poques idees però molt clares. Pot estar estructurat de dues maneres depenent de si és per a informar (estructura descriptiva o cronològica) o per a convèncer (estructura inductiva).
Finalment, el que diem a la conclusió és important perquè és el que s'emporta el públic. Els objectius bàsics d'aquesta són: sintetitzar les idees principals, donar una bona impressió al públic, i tancar el discurs. Hi ha diverses maneres de tancar un discurs, per exemple resumint les idees, fent una promesa o convidant al públic a fer alguna cosa relacionada amb la teva exposició.
Penso que una bona estructura del discurs és vital per a que aquest sigui correcte, ja que si les idees són bones però no estan ben estructurades, serà com si fossin dolentes ja que no arribaran al pùblic de la manera desitjada.
La introducció s'ha de preparar molt bé, ja que és per a captar l'atenció del públic, i és d'on aquest treurà la primera impresió de tú i del teu discurs. Les introduccions poden ser de moltes maneres, com per exemple en forma de pregunta, amb alguna dada impactant, comentant el tema de l'exposició...
Pel que fa al desenvolupament, aquest ha de contenir poques idees però molt clares. Pot estar estructurat de dues maneres depenent de si és per a informar (estructura descriptiva o cronològica) o per a convèncer (estructura inductiva).
Finalment, el que diem a la conclusió és important perquè és el que s'emporta el públic. Els objectius bàsics d'aquesta són: sintetitzar les idees principals, donar una bona impressió al públic, i tancar el discurs. Hi ha diverses maneres de tancar un discurs, per exemple resumint les idees, fent una promesa o convidant al públic a fer alguna cosa relacionada amb la teva exposició.
Penso que una bona estructura del discurs és vital per a que aquest sigui correcte, ja que si les idees són bones però no estan ben estructurades, serà com si fossin dolentes ja que no arribaran al pùblic de la manera desitjada.
El llenguatge digital i audiovisual
La imatge té un codi universal, però hi ha moltes maneres de veure. Hi ha coses que a simple vista no es poden veure, s'ha d'aprendre a mirar.
El que fan normalment les càmeres és seleccionar i modificar les imatges, i sovint no mostren la realitat absoluta.
Pel que fa als infants, aquests viuen en dos escenaris, l'escola i la família, i aquestes dues tenen l'obligació d'educar als nens de manera conjunta i enfocada en la mateixa direcció. Depenent d'aquesta educació, els nens tindran un comportament o un altre davant de les pantalles.
Els mitjans de comunicació també tenen una funció educativa, tot i que la tecnologia no és suficient per a educar, també s'ha de complementar amb l'explicació dels professors o dels pares.
El que s'ha de fer a l'escola és ensenyar als infants a manejar les noves tecnologies per a treure la màxima utilitat possible, però també s'ha de tenir en compte que no tot es pot aprendre autodidàcticament, ja que és necessàri un procés d'ensenyament.
Crec que sempre serà necessari un mestre per a educar a un nen, ja que un ordinador o qualsevol tecnologia no podrà fer tot el que fa un mestre. El mestre a part d'ensenyar uns coneixements, també acompanya a l'infant i l'ajuda en les seves dificultats. A més, una tasca molt important d'un mestre és recolzar a l'infant i donar-li suport. Per tant, penso que a l'educació, és important que siguin presents les noves tecnologies però sense deixar de banda el paper del professor.
El que fan normalment les càmeres és seleccionar i modificar les imatges, i sovint no mostren la realitat absoluta.
Pel que fa als infants, aquests viuen en dos escenaris, l'escola i la família, i aquestes dues tenen l'obligació d'educar als nens de manera conjunta i enfocada en la mateixa direcció. Depenent d'aquesta educació, els nens tindran un comportament o un altre davant de les pantalles.
Els mitjans de comunicació també tenen una funció educativa, tot i que la tecnologia no és suficient per a educar, també s'ha de complementar amb l'explicació dels professors o dels pares.
El que s'ha de fer a l'escola és ensenyar als infants a manejar les noves tecnologies per a treure la màxima utilitat possible, però també s'ha de tenir en compte que no tot es pot aprendre autodidàcticament, ja que és necessàri un procés d'ensenyament.
Crec que sempre serà necessari un mestre per a educar a un nen, ja que un ordinador o qualsevol tecnologia no podrà fer tot el que fa un mestre. El mestre a part d'ensenyar uns coneixements, també acompanya a l'infant i l'ajuda en les seves dificultats. A més, una tasca molt important d'un mestre és recolzar a l'infant i donar-li suport. Per tant, penso que a l'educació, és important que siguin presents les noves tecnologies però sense deixar de banda el paper del professor.
divendres, 29 de novembre del 2013
Aportació a la vikipèdia
La viquipèdia és una enciclopèdia lliure. Viquipèdia utilitza una eina o software anomenat mediawiki, que permet que tothom pugui editar, grabar i publicar els articles. Les alumnes d'Educació infantil de Blanquerna hem posat en pràctica aquest procés de creació i modificació d'articles a la vikipèdia.
Per parelles, hem triat un article ja escrit a vikipèdia i hem afegit o modificat part d'aquest article. Nosaltres hem modificat l'article Oceja, un poblet de la Cerdanya. El que hem fet ha estat afegir un encapçalament anomenat situació, on hem posat informació sobre el lloc on està situat el poble d'Oceja, i els seus habitants. També hem posat en pràctica l'acció de crear enllaços entre articles de Vikipèdia: dins de l'article Oceja, hem creat un enllaç cap a l'article de la Cerdanya i cap a article sobre pobles propers a Oceja. A més, també hem creat una referència de la pàgina web d'on hem extret la informació que hem escrit al wiki.
Finalment, caldrà que anem fent un seguiment de la nostra aportació per què així poguem anar veient tot el procés de creació d'informació als wikis.
La nostra aportació va ser a: http://ca.wikipedia.org/wiki/Oceja i el que vam fer va ser afegir el subapartat situació i la referència número 2.
Per parelles, hem triat un article ja escrit a vikipèdia i hem afegit o modificat part d'aquest article. Nosaltres hem modificat l'article Oceja, un poblet de la Cerdanya. El que hem fet ha estat afegir un encapçalament anomenat situació, on hem posat informació sobre el lloc on està situat el poble d'Oceja, i els seus habitants. També hem posat en pràctica l'acció de crear enllaços entre articles de Vikipèdia: dins de l'article Oceja, hem creat un enllaç cap a l'article de la Cerdanya i cap a article sobre pobles propers a Oceja. A més, també hem creat una referència de la pàgina web d'on hem extret la informació que hem escrit al wiki.
Finalment, caldrà que anem fent un seguiment de la nostra aportació per què així poguem anar veient tot el procés de creació d'informació als wikis.
La nostra aportació va ser a: http://ca.wikipedia.org/wiki/Oceja i el que vam fer va ser afegir el subapartat situació i la referència número 2.
dijous, 28 de novembre del 2013
vídeo i educació: educació audiovisual
Estem a l'era de la tecnologia. La imatge és la major forma de comunicació, i les noves tecnologies provoquen canvis socioculturals.
El problema d'aquestes noves tecnologies és que no van al mateix ritme que l'escola, van un pas per endavant. Actualment els nens aprenen més via tecnologia que no pas a l'escola, i aquestes tecnologies fan que adquireixi predomini l'hemisferi dret del cervell, el de les emocions, mentre que l'escola transmet coneixements racionals i jeràrquics.
L'audiovisual és un nou llenguatge que comunica a través dels sentiments, i a més utilitza el so, la paraula, i la imatge i fa que tot es concebi com una idea global.
Els dos mons en els que els nens creixen, l'escola i les tecnologies, s'han d'unir, i s'ha d'educar mitjançant els dos sistemes, l'antic i el nou. Aixó és el que fa l'audiovisual: reuneix el millor de les tecnologies i de la cultura del llibre, i a més elimina els inconvenients de cadascuna de les parts.
El problema d'aquestes noves tecnologies és que no van al mateix ritme que l'escola, van un pas per endavant. Actualment els nens aprenen més via tecnologia que no pas a l'escola, i aquestes tecnologies fan que adquireixi predomini l'hemisferi dret del cervell, el de les emocions, mentre que l'escola transmet coneixements racionals i jeràrquics.
L'audiovisual és un nou llenguatge que comunica a través dels sentiments, i a més utilitza el so, la paraula, i la imatge i fa que tot es concebi com una idea global.
Els dos mons en els que els nens creixen, l'escola i les tecnologies, s'han d'unir, i s'ha d'educar mitjançant els dos sistemes, l'antic i el nou. Aixó és el que fa l'audiovisual: reuneix el millor de les tecnologies i de la cultura del llibre, i a més elimina els inconvenients de cadascuna de les parts.
Setmana de pràctica i educació educatives
La setmana passada vam estar fent una sèrie d'activitats fora de les aules per a poder treballar amb més profunditat cadascuna de les assignatures que estem cursant.
Dilluns vam fer una travessia d'orientació des del baixador de Vallvidrera fins a Sant Cugat. En aquesta excursió vam aprendre a orientar-nos en un entorn que no era l'habitual, i vam poder experimentar les sensacions que es tenen quan estas a la montanya, un entorn desconegut. L'objectiu d'aquest sortida enfocada a alumnes d'infantil és a part de l'orientació, conèixer als amics i conviure amb ells.
Dilluns també vam assistir a una xerrada d'en Jaume Cela anomenada "4 reptes per a l'escola d'avui", en la que es tractaven temes com la importància del mestre a les escoles, els centres educatius ideals o la millor manera d'educar als més petits.
Dimarts vam fer una visita al MNAC. La visita estava enfocada a nens d'Infantil perquè nosaltres poguéssim veure les diferents maneres d'apropar als més petits al món de l'art. Vam fer una sèrie de tallers i activitats dins del museu perquè la visita fos més divertida i entretinguda.
Dimecres i dijous vam tenir l'oportunitat d'anar com a observadors a una escola d'educació Infantil. Allà vam veure com podrem posar en pràctica en un futur el que nosaltres estem aprenent ara. Va ser una gran experiència ja que mai havia estat en una escola que no fos com a alumne i m'ha servit molt ja que he pogut veure les reaccions dels nens cap a les accions dels mestres.
Finalment, divendres vam assistir a un concert titulat "com sonen?" en el que vam poder escoltar cançons infantils d'una manera diferent: per a cada cançó hi havia un joc o un "espectacle", i a més nosaltres podiem anar participant en algunes cançons com a les cançons motrius.
A més, divendres per la tarda vam assistir a una conferència sobre pissarres digitals i tauletes. En aquesta conferència es va parlar dels usos educatius de les noves tecnologies i sobre quina és la millor utilització d'aquestes a les aules. La idea principal de la conferència va ser que l'ús de les noves tecnologies a l'aula ha de ser moderat, a més, no han de ser el centre d'atenció de l'aula, poden formar part d'un racó i que els nens les utilitzin esporàdicament.
Dilluns vam fer una travessia d'orientació des del baixador de Vallvidrera fins a Sant Cugat. En aquesta excursió vam aprendre a orientar-nos en un entorn que no era l'habitual, i vam poder experimentar les sensacions que es tenen quan estas a la montanya, un entorn desconegut. L'objectiu d'aquest sortida enfocada a alumnes d'infantil és a part de l'orientació, conèixer als amics i conviure amb ells.
Dilluns també vam assistir a una xerrada d'en Jaume Cela anomenada "4 reptes per a l'escola d'avui", en la que es tractaven temes com la importància del mestre a les escoles, els centres educatius ideals o la millor manera d'educar als més petits.
Dimarts vam fer una visita al MNAC. La visita estava enfocada a nens d'Infantil perquè nosaltres poguéssim veure les diferents maneres d'apropar als més petits al món de l'art. Vam fer una sèrie de tallers i activitats dins del museu perquè la visita fos més divertida i entretinguda.
Dimecres i dijous vam tenir l'oportunitat d'anar com a observadors a una escola d'educació Infantil. Allà vam veure com podrem posar en pràctica en un futur el que nosaltres estem aprenent ara. Va ser una gran experiència ja que mai havia estat en una escola que no fos com a alumne i m'ha servit molt ja que he pogut veure les reaccions dels nens cap a les accions dels mestres.
Finalment, divendres vam assistir a un concert titulat "com sonen?" en el que vam poder escoltar cançons infantils d'una manera diferent: per a cada cançó hi havia un joc o un "espectacle", i a més nosaltres podiem anar participant en algunes cançons com a les cançons motrius.
A més, divendres per la tarda vam assistir a una conferència sobre pissarres digitals i tauletes. En aquesta conferència es va parlar dels usos educatius de les noves tecnologies i sobre quina és la millor utilització d'aquestes a les aules. La idea principal de la conferència va ser que l'ús de les noves tecnologies a l'aula ha de ser moderat, a més, no han de ser el centre d'atenció de l'aula, poden formar part d'un racó i que els nens les utilitzin esporàdicament.
diumenge, 24 de novembre del 2013
La llengua oral formal
El model eficaç de comunicació respon a les característiques de la llengua oral formal: planificada, de tema específic, monologada, formal i informativa.
El terme "llengua oral formal" representa un punt intermedi entre el llenguatge oral i l'escrit.
Quins són els trets característics de la llengua oral formal?
Primer de tot dir que no és de caràcter universal, ja que és una cosa que s'ha d'aprendre, i a més, hauria de ser d'aprenentatge escolar. A més, els sons es produeixen en aquell mateix moment, per tant, dura poc i el canal és la veu. Una característica també molt important és que permet la interlocució ja que emisor i receptor comparteixen el mateix espai físic.
En quant als trets textuals, no hi ha col·loquialismes, i segueix unes convencions socials marcades per la situació amb un petit grau d'espontaneitat. Normalment, és un text monologat, és a dir, que hi ha un sol locutor i més d'un oient. A més, la idea a transmetre es va repetint al llarg del discurs, i hi ha sovint suports visuals que acompanyen el discurs.
Per últim, pel que fa als trets lingüístics, els trets suprasegmentals tenen un paper fonamental.Aquests són els que tenen a veure amb la captació d'atenció del públic. L'atenció del públic al inici del discurs és del 100%, durant el discurs, l'atenció varia segons la maestria de l'orador, i al final del discurs, l'atenció torna a ser del 90-100%.
També s'han de tenir en compte les interrogacions, els element díctics (pronoms que canvien segons l'espai), les exclamacions, l'ús de la varietat estàndard i la correcció normativa.
Personalment, crec que s'han de tenir molt en compte totes aquestes característiques, ja que d'elles depen que el teu discurs surti com t'havies planejat. Si segueixes tots aquests passos i fas el que s'indica, el més segur és que la presentació surti bé, però si no penses en aquests punts pot ser que el públic no entengui el que estàs dient, o no t'entengui, o simplement no estigui motivat a escoltar-te.
El terme "llengua oral formal" representa un punt intermedi entre el llenguatge oral i l'escrit.
Quins són els trets característics de la llengua oral formal?
Primer de tot dir que no és de caràcter universal, ja que és una cosa que s'ha d'aprendre, i a més, hauria de ser d'aprenentatge escolar. A més, els sons es produeixen en aquell mateix moment, per tant, dura poc i el canal és la veu. Una característica també molt important és que permet la interlocució ja que emisor i receptor comparteixen el mateix espai físic.
En quant als trets textuals, no hi ha col·loquialismes, i segueix unes convencions socials marcades per la situació amb un petit grau d'espontaneitat. Normalment, és un text monologat, és a dir, que hi ha un sol locutor i més d'un oient. A més, la idea a transmetre es va repetint al llarg del discurs, i hi ha sovint suports visuals que acompanyen el discurs.
Per últim, pel que fa als trets lingüístics, els trets suprasegmentals tenen un paper fonamental.Aquests són els que tenen a veure amb la captació d'atenció del públic. L'atenció del públic al inici del discurs és del 100%, durant el discurs, l'atenció varia segons la maestria de l'orador, i al final del discurs, l'atenció torna a ser del 90-100%.
També s'han de tenir en compte les interrogacions, els element díctics (pronoms que canvien segons l'espai), les exclamacions, l'ús de la varietat estàndard i la correcció normativa.
Personalment, crec que s'han de tenir molt en compte totes aquestes característiques, ja que d'elles depen que el teu discurs surti com t'havies planejat. Si segueixes tots aquests passos i fas el que s'indica, el més segur és que la presentació surti bé, però si no penses en aquests punts pot ser que el públic no entengui el que estàs dient, o no t'entengui, o simplement no estigui motivat a escoltar-te.
diumenge, 17 de novembre del 2013
Conferència: pissarres i tauletes
Les PDI (pissarra digital interactiva) són una nova tecnologia que s'està introduïnt a les aules de les escoles. Les PDI estan formades per una pantalla, un projector i un ordinador.
Les seves funcions principals són:
1. Buscar informació
2. Tractar la informació
3. Elaborar un projecte
Una de les característiques principals i representatives de la PDI és que la projecció de l'ordinador a la pantalla és tàctil, cosa que permet interaccionar amb ella directament.
El problema que hi ha amb les noves tecnologies és que sovint agafen el nom de tecnologies anteriors cosa que fa que els usos es confonguin. per exemple, la PDI no és una pissarra ja que si ho fos, seria de color negre i s'utilitzaria amb un guix com les pissarres tradicionals.
En quant a l'ús de les PDI a les aules, aquestes no tenen per què ser el centre d'atenció, sinó que poden formar part d'un racó on els nens realitzin diferents activitats ( a les pissarres poden haver jocs lúdics o aplicacions infantils).
Un desaventatge d'utilitzar la PDI a l'aula és que només el pot fer servir una persona alhora (alumne o professor). Per aquest motiu, ja hi ha escoles que estan introduint les tauletes o iPads a les aules. D'aquesta manera, poden haver diversos iPads a la classe per a que més d'un alumne els utilitzi.
Als iPads hi ha moltes aplicacions i jocs de caràcter educatiu que es poden utilitzar als diversos racons d'una classe: per a treballar les matemàtiques, l'anglés, ciències...
Una de les aplicacions més interessants és l'educaplay, que et permet crear les teves pròpies aplicacions i jocs per a treballar el tema que a tu t'interessa.
Les seves funcions principals són:
1. Buscar informació
2. Tractar la informació
3. Elaborar un projecte
Una de les característiques principals i representatives de la PDI és que la projecció de l'ordinador a la pantalla és tàctil, cosa que permet interaccionar amb ella directament.
El problema que hi ha amb les noves tecnologies és que sovint agafen el nom de tecnologies anteriors cosa que fa que els usos es confonguin. per exemple, la PDI no és una pissarra ja que si ho fos, seria de color negre i s'utilitzaria amb un guix com les pissarres tradicionals.
En quant a l'ús de les PDI a les aules, aquestes no tenen per què ser el centre d'atenció, sinó que poden formar part d'un racó on els nens realitzin diferents activitats ( a les pissarres poden haver jocs lúdics o aplicacions infantils).
Un desaventatge d'utilitzar la PDI a l'aula és que només el pot fer servir una persona alhora (alumne o professor). Per aquest motiu, ja hi ha escoles que estan introduint les tauletes o iPads a les aules. D'aquesta manera, poden haver diversos iPads a la classe per a que més d'un alumne els utilitzi.
Als iPads hi ha moltes aplicacions i jocs de caràcter educatiu que es poden utilitzar als diversos racons d'una classe: per a treballar les matemàtiques, l'anglés, ciències...
Una de les aplicacions més interessants és l'educaplay, que et permet crear les teves pròpies aplicacions i jocs per a treballar el tema que a tu t'interessa.
dimarts, 12 de novembre del 2013
Google sites
Google Sites és una aplicació en línia que permet crear un lloc web o una intranet i permet compartir informació amb facilitat per veure-la i editar-la per un grup de col·laboradors. D'aquesta manera, és un lloc web pensat per a compartir elements (com treballs en grup) amb companys que també treballin en aquell projecte.
Crear un google sites és molt fàcil: el primer que s'ha de fer un cop a la pàgina web és clicar a crea. A partir d'aquí el que s'ha de fer és posar un títol i triar una plantilla per a la teva pàgina. Finalment, cal compartir la pàgina amb aquells que desitgis que puguin veure-la i ja podreu començar a editar-la.
L'estructura d'aquestes pàgines és semblant a la d'un bloc: capcelera, cos i menú. A més, també s'hi poden insertar gadgets, imatges, arxius...i també es poden personalitzar les pàgines i les capceleres.
Al google sites hi ha un calendari general de google obert a tothom, i una altre cosa interessant és que dins d'un site es pot crear una pàgina en format bloc.
A classe, vam crear per parelles un google sites:
https://sites.google.com/a/blanquerna.url.edu/tipus-d-animals/
dissabte, 9 de novembre del 2013
Wikis a l'educació
Les wikis són aplicacions a les quals qualsevol pot accedir i permet als usuaris afegir informació i modificar la ja existent. Les wikis van començar al 1995 quan Ward Cunninghan buscava una aplicació on tothom pogués editar pàgines web. Un exemple de wiki seria Wikipèdia, ja que s'ha convertit en una enciclopèdia escrita per molts voluntaris d'Internet. Un wiki és molt flexible ja que no té una estructura predeterminada a la que els usuaris s'hagin d'adaptar. Això també té la seva part negativa ja que sense cap norma pot esdevenir un caos ràpidament.
Els wikis mai es donen per acabats, ja que sempre es pot anar afegint informació o modificant-la i es pot contribuir deixant aspectes oerts i sense acabar.
En quant a l'educació, les wikis no s'utilitzen tant com altres aplicacions, però tot i això, cada cop tenen un paper més important. Els usos típics de les wikis a les escoles són:
- espai de comunicació de la classe
- espai de col·laboració sobre un tema
- espai per a presentar i realitzar treballs
- arxiu de textos en procés de realització
- manual de la classe
- espai per a projectes en grup
Les wikis no només serveixen per a obtenir un millor domini de les eines i noves tecnologies, sinó que són una nova forma de coneixement anomenada "crítica, col·laborativa i creativa". A més, a l'escola no només s'aprenen els continguts de l'assignatura, sinó que també s'apren a tractar la informació, sintetitzar-la, classificar-la...
Nosaltres a classe hem posat aquest tema en pràctica i hem creat un wiki a wikispaces en el qual haviem de escriure un conte (inventat o no inventat). Aquest és el que vam fer amb el meu grup:
http://elefantelmer.wikispaces.com/Conte+l%27elefant+Elmer
Els wikis mai es donen per acabats, ja que sempre es pot anar afegint informació o modificant-la i es pot contribuir deixant aspectes oerts i sense acabar.
En quant a l'educació, les wikis no s'utilitzen tant com altres aplicacions, però tot i això, cada cop tenen un paper més important. Els usos típics de les wikis a les escoles són:
- espai de comunicació de la classe
- espai de col·laboració sobre un tema
- espai per a presentar i realitzar treballs
- arxiu de textos en procés de realització
- manual de la classe
- espai per a projectes en grup
Les wikis no només serveixen per a obtenir un millor domini de les eines i noves tecnologies, sinó que són una nova forma de coneixement anomenada "crítica, col·laborativa i creativa". A més, a l'escola no només s'aprenen els continguts de l'assignatura, sinó que també s'apren a tractar la informació, sintetitzar-la, classificar-la...
Nosaltres a classe hem posat aquest tema en pràctica i hem creat un wiki a wikispaces en el qual haviem de escriure un conte (inventat o no inventat). Aquest és el que vam fer amb el meu grup:
http://elefantelmer.wikispaces.com/Conte+l%27elefant+Elmer
dimecres, 6 de novembre del 2013
Prezi
El prezi és una aplicació per a crear presentacions amb diapositives de manera original i divertida.
A diferència del power point, el prezi només funciona des de Internet, i tens una capacitat màxima d'emmagatzematge.
El prezi es caracteritza principalment pel fet de que treballa en un entorn gràfic que permet als usuaris tenir una visió més propera o més allunyada de la zona de presentació (zoom). S'hi poden insertar imatges i vídeos, formes, fletxes... S'utilitza per a dir lo essencial, la idea, i per a escriure text utilitzem els frames, és a dir, els marcs.
A continuació us deixo un prezi que vaig fer per a poder familiaritzar-me amb aquesta eina i veure com funciona:
Scoop.it!
Scoop.it és una nova eina on-line creada per a compartir amb altre gent noticies o fets importants que ens han semblat interessants.
Un cop creat el teu compte, pots afegir topics, és a dir, els temes que a tu t'interessen i dels que vols que la altre gent conegui. A partir d'aqui, l' Scoop,it! t'ofereix un seguit de noticies que troba a la xarxa, i et dona l'opció de publicar-los al teu perfil. La informació la troba a fonts d'informació com google i twitter.
A continuació, deixo un vídeo que explica els objectius de scoop.it! i com utilitzar-lo:
Un cop creat el teu compte, pots afegir topics, és a dir, els temes que a tu t'interessen i dels que vols que la altre gent conegui. A partir d'aqui, l' Scoop,it! t'ofereix un seguit de noticies que troba a la xarxa, i et dona l'opció de publicar-los al teu perfil. La informació la troba a fonts d'informació com google i twitter.
A continuació, deixo un vídeo que explica els objectius de scoop.it! i com utilitzar-lo:
diumenge, 3 de novembre del 2013
Usos educatius dels blogs
Un bloc és un lloc web actualitzat periòdicament amb textos o articles. El que és més important és saber quin serà l'objectiu del teu blog i triar la millor plataforma.
Un avantatge dels blogs és que pots personalitzar la privatització (públic, privat...), i a més, hi ha plataformes que porten incorporats manuals d'ajuda per a saber com utilitzar-los correctament.
Hi ha blogs que estan destinats a l'educació, i s'anomenen edublogs. Aquests blogs poden ser:
- de centre
- destinats a seminaris o cursos de TIC
- de professors
- d'aula
- d'aula del professor
- de professor-alumne
- d'aula de l'alumne
La diferència entre aquests tipus de blogs és l'administració, ja que l'administrador pot ser el professor o l'alumne.
El més interessant de fer servir blogs a l'aula és que no només s'aprenen continguts, sinó que s'apren a gestionar l'informació ( no "saber coses", sinó "saber fer coses").
dijous, 31 d’octubre del 2013
Usos del power point i els vídeos
El power point és una eina amb la qual es poden fer presentacions de diversos tipus.
A l'escola, el power point és una eina molt utilitzada per els professors, ja que es pot fer servir per a interactuar amb els alumnes, o simplement per a explicar algun tema.
Hi ha dues maneres de fer un power point, la tradicional i la creativa, però sempre tenen la mateixa estructura: diapositives on es poden col·locar objectes que formen una presentació.
El mateix passa amb els vídeos, aquests poden ser vídeo-lliçons o motivadors. Els de lliçons expliquen una sèrie de continguta, i són fets per treballar-los individualment. Pel que fa als vídeos motivadors, aquests són els que transmeten emocions i els que intenten convèncer al públic d'alguna cosa. Un exemple d'aquests últims serien els anuncis de televisió.
El mateix passa amb els vídeos, aquests poden ser vídeo-lliçons o motivadors. Els de lliçons expliquen una sèrie de continguta, i són fets per treballar-los individualment. Pel que fa als vídeos motivadors, aquests són els que transmeten emocions i els que intenten convèncer al públic d'alguna cosa. Un exemple d'aquests últims serien els anuncis de televisió.
Molta gent pensa que en un power point hi ha d'haver poca lletra i sobretot hi ha d'haver imatges, però això depen del objectiu del power point. Depenent del seu objectiu aquest podrà tenir més o menys text. Per exemple, si el que vols és que els alumnes llegeixin un text que t'ha semblat interessant, pots posar-lo encara que sigui llarg, en canvi, si el que vols és tenir un suport gràfic a l'hora d'explicar un tema, hauria de tenir menys lletra i ser més esquemàtic.
dijous, 24 d’octubre del 2013
La descripció
La descripció és un mode d'organització del discurs que representa lingüísticament persones, objectes, paisatges... Aquesta descripció pot ser objectiva (en aquesta manera de descriure l'autor es limita a descriure el que tothom pot veure) o subjectiva (l'autor descriu el que l'objecte li suggereix).
Per a fer una descripció objectiva s'han de seguir tres passos: el primer és establir el tema, és a dir, presentar a l'objecte descrit, el segon és la caracterització que consisteix a descriure les parts de l'objecte de manera individual, i el tercer pas és la relació de l'objecte amb el món exterior. Aquest últim pas es pot fer a partir de comparacions o metàfores.
Una activitat que vam fer a classe de COED va ser fer una fotografia a un company a partir de la qual es pogues veure reflexada la seva manera de ser, és a dir, la imatge havia de ser una descripció de la persona. A més, haviem de posar un peu de foto per a complementar la imatge, i també haviem de fer una descripció escrita.
Un cop tots vam tenir les nostres imatges, vam fer una exposició dels nostres treballs a la classe. Vam poder veure diferents tipus de fotografies: un primer pla de la persona, la persona en un entorn en el qual s'hi sentia identificada, la persona acompanyada de diversos complements, imatges en blanc i negre, en colors vius, etc.
En la meva opinió, fer una descripció no és gens fàcil, ja que has de saber estructurar molt bé la informació de manera que quan algú llegeixi la teva descripció es pugui fer una idea de com és l'obcecte descrit. Per aquest mateix motiu crec que una descripció ha de ser molt precisa a l'hora de descriure a l'objecte i les seves parts, perqué al mínim detall que sigui una mica contradictori amb la resta, la gent que la llegeixi es pot fer una idea equibocada de com és l'objecte.
Per a fer una descripció objectiva s'han de seguir tres passos: el primer és establir el tema, és a dir, presentar a l'objecte descrit, el segon és la caracterització que consisteix a descriure les parts de l'objecte de manera individual, i el tercer pas és la relació de l'objecte amb el món exterior. Aquest últim pas es pot fer a partir de comparacions o metàfores.
Una activitat que vam fer a classe de COED va ser fer una fotografia a un company a partir de la qual es pogues veure reflexada la seva manera de ser, és a dir, la imatge havia de ser una descripció de la persona. A més, haviem de posar un peu de foto per a complementar la imatge, i també haviem de fer una descripció escrita.
Un cop tots vam tenir les nostres imatges, vam fer una exposició dels nostres treballs a la classe. Vam poder veure diferents tipus de fotografies: un primer pla de la persona, la persona en un entorn en el qual s'hi sentia identificada, la persona acompanyada de diversos complements, imatges en blanc i negre, en colors vius, etc.
En la meva opinió, fer una descripció no és gens fàcil, ja que has de saber estructurar molt bé la informació de manera que quan algú llegeixi la teva descripció es pugui fer una idea de com és l'obcecte descrit. Per aquest mateix motiu crec que una descripció ha de ser molt precisa a l'hora de descriure a l'objecte i les seves parts, perqué al mínim detall que sigui una mica contradictori amb la resta, la gent que la llegeixi es pot fer una idea equibocada de com és l'objecte.
diumenge, 20 d’octubre del 2013
Què entenem per competència comunicativa?
La competència comunicativa és allò que un necessita (quan està parlant) per a comunicar-se de manera eficaç, és a dir, aconseguint l'objectiu proposat, en una determinada situació comunicativa.
La competència comunicativa té quatre components: la competència lingüística/ gramatical, la sociolingüística, la discursiva i la estratègica.
La primera, fa referència al domini del codi lingüístic tant oral com escrit.
La segona, a les regles socioculturals d'ús. És a dir, depenent de la persona amb qui parles o de l'entorn, parlaràs d'una manera o una altre.
La tercera, la discursiva, fa referència a la combinació d'elements per a aconseguir un text coherent i cohesionat, és a dir, que té en compte la forma i el significat.
Per últim, la competència estratègica, fa referència a les estratègies de comunicació, és un valor afegit, que es poden utilitzar per a ser més eficaç o per a compensar insuficiències.
Penso que és molt important el fet de saber comunicar-se bé, ja que tots sabem fer ús del llenguatge, però no tots som capaços d'utilitzar-lo de la millor manera. Per això crec que s'han de tenir en compte tots els components de la competència comunicativa a l' hora de comunicar-nos amb els altres, ja que si no ho fem, pot ser que els nostres objectius comunicatius no es compleixin.
La competència comunicativa té quatre components: la competència lingüística/ gramatical, la sociolingüística, la discursiva i la estratègica.
La primera, fa referència al domini del codi lingüístic tant oral com escrit.
La segona, a les regles socioculturals d'ús. És a dir, depenent de la persona amb qui parles o de l'entorn, parlaràs d'una manera o una altre.
La tercera, la discursiva, fa referència a la combinació d'elements per a aconseguir un text coherent i cohesionat, és a dir, que té en compte la forma i el significat.
Per últim, la competència estratègica, fa referència a les estratègies de comunicació, és un valor afegit, que es poden utilitzar per a ser més eficaç o per a compensar insuficiències.
Penso que és molt important el fet de saber comunicar-se bé, ja que tots sabem fer ús del llenguatge, però no tots som capaços d'utilitzar-lo de la millor manera. Per això crec que s'han de tenir en compte tots els components de la competència comunicativa a l' hora de comunicar-nos amb els altres, ja que si no ho fem, pot ser que els nostres objectius comunicatius no es compleixin.
Anàlisi d'un bloc educatiu
Aquests dies hem estat treballant els diferents bolgs i els seus usos. A més, hem fet la lectura del llibre "usos educatius dels blogs", de manera que ara ja sabem una mica més sobre el tema.
Per a posar en pràctica el que hem aprés, hem visitat i analitzat alguns blogs. Aquí deixo un d'aquests analisis, el del bloc de la cuca fera:
- Bloc dels nens i nenes de la cuca fera: Aquest és un bloc de centre creat per els professors de l'escola cuca fera destinat als pares dels alumnes. El que hi ha en aquest bloc són totes les activitats que van fent les diverses classes al llarg del curs. És un espai on es pot trobar el que busques fàcilment, ja que hi ha diverses pàgines estàtiques per a cada una de les classes: els cargols, el sol, els núvols i les formigues. A més, a la part dreta del bloc, hi ha un calendari on es poden visitar les activitats dels alumnes, els dies de festa, les excursions... També a la part dreta hi ha els arxius de cada activitat on es poden trobar vídeos o imatges i comentaris fets pels visitants del bloc ( normalment els pares i mares dels nens). Finalment, hi ha una llista de blocs relacionats amb l'escola cuca fera.
Penso que aquest bloc és una bona manera de que els pares dels alumnes vagin seguint les activitats dels seus fills, ja que poden veure imatges i vídeos sempre que vulguin i no han d'esperar a que els professors els donguin una copia a final de curs, que és el que feien quan jo anava a la llar d'infants. A més, es poden eliminar els fulls informatius ja que al bloc es poden veure les activitats dels nens al llarg del curs.
Bloc analitzat: http://blocs.xtec.cat/infantslacucafera/
Per a posar en pràctica el que hem aprés, hem visitat i analitzat alguns blogs. Aquí deixo un d'aquests analisis, el del bloc de la cuca fera:
- Bloc dels nens i nenes de la cuca fera: Aquest és un bloc de centre creat per els professors de l'escola cuca fera destinat als pares dels alumnes. El que hi ha en aquest bloc són totes les activitats que van fent les diverses classes al llarg del curs. És un espai on es pot trobar el que busques fàcilment, ja que hi ha diverses pàgines estàtiques per a cada una de les classes: els cargols, el sol, els núvols i les formigues. A més, a la part dreta del bloc, hi ha un calendari on es poden visitar les activitats dels alumnes, els dies de festa, les excursions... També a la part dreta hi ha els arxius de cada activitat on es poden trobar vídeos o imatges i comentaris fets pels visitants del bloc ( normalment els pares i mares dels nens). Finalment, hi ha una llista de blocs relacionats amb l'escola cuca fera.
Penso que aquest bloc és una bona manera de que els pares dels alumnes vagin seguint les activitats dels seus fills, ja que poden veure imatges i vídeos sempre que vulguin i no han d'esperar a que els professors els donguin una copia a final de curs, que és el que feien quan jo anava a la llar d'infants. A més, es poden eliminar els fulls informatius ja que al bloc es poden veure les activitats dels nens al llarg del curs.
Bloc analitzat: http://blocs.xtec.cat/infantslacucafera/
dissabte, 5 d’octubre del 2013
Qui és un bon comunicador?
Un bon comunicador s'ha d'explicar de forma clara i concisa. A més, ha de saber captar l'atenció del públic a partir d'anècdotes, bromes o experiències pròpies que també poden servir per a exemplificar el que diu.
Un altre aspecte important, és que ha d'estructurar el seu discurs, i abans de dir les coses, fer una petita introducció del que es dirà a continuació. També ha d'anar repetint la idea principal al llarg del discurs, ja que l'atenció del públic no sempre és la mateixa, i és important que la idea principal quedi clara a tothom.
També és important seguir una velocitat adequada, ja que si vas molt ràpid pot ser que el públic no t'entengui, i si vas massa lent pot ser que arribi un punt que s'aburreixin.
Per últim, junt amb el llenguatge verbal també està el corporal, és a dir, la gesticulació. És important controlar el cos, ja que a partir dels teus gestos i de la teva cara, el públic pensarà una cosa o una altre, sobre tu i el teu discurs, fins i tot abans de que el comencis.
Personalment, considero que un bon comunicador s'ha d'adaptar al seu públic, ja que el que està explicant sempre té com a objectiu que el missatge arribi possitivament als que l'escolten. Un comunicador ha d'anar observant les reaccions del públic, i a partir d'aquestes, estructurar el discurs d'una manera o una altre.
Finalment, crec que és important saber el que estem dient i saber com ens veuen els alltres quan estem parlant, ja que segurament nosaltres pensem que ho estem fent d'una manera, però les persones que t'estan escoltant potser no et veuen com tu et penses.
Un altre aspecte important, és que ha d'estructurar el seu discurs, i abans de dir les coses, fer una petita introducció del que es dirà a continuació. També ha d'anar repetint la idea principal al llarg del discurs, ja que l'atenció del públic no sempre és la mateixa, i és important que la idea principal quedi clara a tothom.
També és important seguir una velocitat adequada, ja que si vas molt ràpid pot ser que el públic no t'entengui, i si vas massa lent pot ser que arribi un punt que s'aburreixin.
Per últim, junt amb el llenguatge verbal també està el corporal, és a dir, la gesticulació. És important controlar el cos, ja que a partir dels teus gestos i de la teva cara, el públic pensarà una cosa o una altre, sobre tu i el teu discurs, fins i tot abans de que el comencis.
Personalment, considero que un bon comunicador s'ha d'adaptar al seu públic, ja que el que està explicant sempre té com a objectiu que el missatge arribi possitivament als que l'escolten. Un comunicador ha d'anar observant les reaccions del públic, i a partir d'aquestes, estructurar el discurs d'una manera o una altre.
Finalment, crec que és important saber el que estem dient i saber com ens veuen els alltres quan estem parlant, ja que segurament nosaltres pensem que ho estem fent d'una manera, però les persones que t'estan escoltant potser no et veuen com tu et penses.
Treballar els videos amb youtube
Bon dia,
Aquest cop, el que hem fet a classe de GTIC ha estat gravar un vídeo amb un dispositiu mòbil, i despres editar-lo al youtube. Finalment, el que haviem de fer era penjar aquest vídeo al nostre blog.
Aquest treball es podia fer en parella o bé individualment.
Jo el vaig fer en parella, i a nosaltres no ens va ser gaire dificil editar el vídeo ja que ens ho havia explicat el professor prèviament a classe.
dilluns, 30 de setembre del 2013
Treballar amb Google drive: Les noves tecnologies
Hola!
Aquesta setmana a l'assignatura de GTIC hem treballat en petits grups el tema de les noves tecnologies amb l'ajuda de google drive. El que hem fet ha estat treballar conjuntament fent una petita presentació sobre el tema escollit. En el cas del meu grup, cadascú treballava des de casa seva, però abans d'això vam treballar juntes per escollir el tema i decidir els punts dels quals parlariem.
L'objectiu principal de l'activitat era saber treballar amb google drive alhora que tractem un tema interessant i treballem en grups.
Podeu veure el resultat a continuació:
Aquesta setmana a l'assignatura de GTIC hem treballat en petits grups el tema de les noves tecnologies amb l'ajuda de google drive. El que hem fet ha estat treballar conjuntament fent una petita presentació sobre el tema escollit. En el cas del meu grup, cadascú treballava des de casa seva, però abans d'això vam treballar juntes per escollir el tema i decidir els punts dels quals parlariem.
L'objectiu principal de l'activitat era saber treballar amb google drive alhora que tractem un tema interessant i treballem en grups.
Podeu veure el resultat a continuació:
dissabte, 28 de setembre del 2013
El llenguatge i les llengües
Aquest cop no parlaré sobre les TIC, però si que parlaré d'uns elements molt importants a les nostres vides, que en part, també formen part de les TIC: el llenguatge i les llengües.
El llenguatge és més que un mitjà de comunicació. El llenguatge organitza l'entorn en categories i el redueix. A més, és omipresent, ja que va lligat a l'autoexpressió i a la memòria alhora que va lligat a la inteligència ja que els humans pensem en paraules.
El llenguatge també és una facultat humana, pel sol fet de ser humà nèixes amb aquesta capacitat.
Pel que fa a la llengua, és un sistema de signes orals pròpi d'una comunitat, i està organitzat en diversos nivells: el pragmàtic (lligat a la unitat del discurs o text), el semàntic (unitat de l'oració o la paraula), el sintàctic (unitat del sintagma), el morfològic ( unitat morfema), i el fonètic (unitat fonema o so).
El que em sembla més interessant, és el fet de que, per als humans, el llenguatge és essencial ja que aquest és la base del pensament i la memòria, i a més, ens permet parlar de coses, idees o sentiments tot i que no siguin presents. Lligat al llenguatge, també estan les llengües, que ens permeten comunicar-nos amb les altres persones d'una mateixa comunitat ideomàtica. Sense la llengua tampoc sería possible comunicar-nos, ja que nosaltres sabriem el que volem dir, però no sabriem com fer-ho saber als altres.
El llenguatge és més que un mitjà de comunicació. El llenguatge organitza l'entorn en categories i el redueix. A més, és omipresent, ja que va lligat a l'autoexpressió i a la memòria alhora que va lligat a la inteligència ja que els humans pensem en paraules.
El llenguatge també és una facultat humana, pel sol fet de ser humà nèixes amb aquesta capacitat.
Pel que fa a la llengua, és un sistema de signes orals pròpi d'una comunitat, i està organitzat en diversos nivells: el pragmàtic (lligat a la unitat del discurs o text), el semàntic (unitat de l'oració o la paraula), el sintàctic (unitat del sintagma), el morfològic ( unitat morfema), i el fonètic (unitat fonema o so).
El que em sembla més interessant, és el fet de que, per als humans, el llenguatge és essencial ja que aquest és la base del pensament i la memòria, i a més, ens permet parlar de coses, idees o sentiments tot i que no siguin presents. Lligat al llenguatge, també estan les llengües, que ens permeten comunicar-nos amb les altres persones d'una mateixa comunitat ideomàtica. Sense la llengua tampoc sería possible comunicar-nos, ja que nosaltres sabriem el que volem dir, però no sabriem com fer-ho saber als altres.
dissabte, 21 de setembre del 2013
Les webquest i edu3.cat
Les webquests són una nova forma d'aprenentatge basades en els recursos d'Internet i el treball cooperatiu. Aquesta manera de treballar motiva als estudiants ja que també aprenen però alhora es diverteixen.
Edu3.cat ens ofereix una amplia varietat de propostes d'activitats així com videos, programes de televisió, documentals... que ens poden ser molt útils a l'hora d'explicar algun tema en concret , ja que és una manera de fer que una explicació sigui més vistosa i entretinguda. A més, es poden trobar materials dedicats tant a alumnes, com a adults o professors.
A continuació podreu veure un video en el que uns alumnes d'Esplugues de Llobregat treballen amb una webquest el tema de les constel·lacions zodiacals.
Edu3.cat ens ofereix una amplia varietat de propostes d'activitats així com videos, programes de televisió, documentals... que ens poden ser molt útils a l'hora d'explicar algun tema en concret , ja que és una manera de fer que una explicació sigui més vistosa i entretinguda. A més, es poden trobar materials dedicats tant a alumnes, com a adults o professors.
A continuació podreu veure un video en el que uns alumnes d'Esplugues de Llobregat treballen amb una webquest el tema de les constel·lacions zodiacals.
divendres, 20 de setembre del 2013
Presentació
Hola!
Sóc la Natalia Borreguero i tinc 18 anys. Aquest mes he començat a cursar el grau d'Educació Infantil a Blanquerna.
En aquest blog parlaré de les activitats que anem fent al llarg del curs i especialment de les assignatures de Gestió de la informació i TIC (GTIC) i de comunicació oral, escrita i digital (COED).
Espero que disfruteu del meu blog.
Sóc la Natalia Borreguero i tinc 18 anys. Aquest mes he començat a cursar el grau d'Educació Infantil a Blanquerna.
En aquest blog parlaré de les activitats que anem fent al llarg del curs i especialment de les assignatures de Gestió de la informació i TIC (GTIC) i de comunicació oral, escrita i digital (COED).
Espero que disfruteu del meu blog.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)