En un discurs, és important que la idea principal és vagi repetint constantment: A la introducció s'ha de dir de què parlaràs, al desenvolupament parlar de les idees, i finalment, a la conclusió, recordar el que s'ha dit. Això és molt important ja que l'atenció del públic no és sempre la mateixa, i el que volem els oradors és deixar clara una idea principal.
La introducció s'ha de preparar molt bé, ja que és per a captar l'atenció del públic, i és d'on aquest treurà la primera impresió de tú i del teu discurs. Les introduccions poden ser de moltes maneres, com per exemple en forma de pregunta, amb alguna dada impactant, comentant el tema de l'exposició...
Pel que fa al desenvolupament, aquest ha de contenir poques idees però molt clares. Pot estar estructurat de dues maneres depenent de si és per a informar (estructura descriptiva o cronològica) o per a convèncer (estructura inductiva).
Finalment, el que diem a la conclusió és important perquè és el que s'emporta el públic. Els objectius bàsics d'aquesta són: sintetitzar les idees principals, donar una bona impressió al públic, i tancar el discurs. Hi ha diverses maneres de tancar un discurs, per exemple resumint les idees, fent una promesa o convidant al públic a fer alguna cosa relacionada amb la teva exposició.
Penso que una bona estructura del discurs és vital per a que aquest sigui correcte, ja que si les idees són bones però no estan ben estructurades, serà com si fossin dolentes ja que no arribaran al pùblic de la manera desitjada.
dissabte, 30 de novembre del 2013
El llenguatge digital i audiovisual
La imatge té un codi universal, però hi ha moltes maneres de veure. Hi ha coses que a simple vista no es poden veure, s'ha d'aprendre a mirar.
El que fan normalment les càmeres és seleccionar i modificar les imatges, i sovint no mostren la realitat absoluta.
Pel que fa als infants, aquests viuen en dos escenaris, l'escola i la família, i aquestes dues tenen l'obligació d'educar als nens de manera conjunta i enfocada en la mateixa direcció. Depenent d'aquesta educació, els nens tindran un comportament o un altre davant de les pantalles.
Els mitjans de comunicació també tenen una funció educativa, tot i que la tecnologia no és suficient per a educar, també s'ha de complementar amb l'explicació dels professors o dels pares.
El que s'ha de fer a l'escola és ensenyar als infants a manejar les noves tecnologies per a treure la màxima utilitat possible, però també s'ha de tenir en compte que no tot es pot aprendre autodidàcticament, ja que és necessàri un procés d'ensenyament.
Crec que sempre serà necessari un mestre per a educar a un nen, ja que un ordinador o qualsevol tecnologia no podrà fer tot el que fa un mestre. El mestre a part d'ensenyar uns coneixements, també acompanya a l'infant i l'ajuda en les seves dificultats. A més, una tasca molt important d'un mestre és recolzar a l'infant i donar-li suport. Per tant, penso que a l'educació, és important que siguin presents les noves tecnologies però sense deixar de banda el paper del professor.
El que fan normalment les càmeres és seleccionar i modificar les imatges, i sovint no mostren la realitat absoluta.
Pel que fa als infants, aquests viuen en dos escenaris, l'escola i la família, i aquestes dues tenen l'obligació d'educar als nens de manera conjunta i enfocada en la mateixa direcció. Depenent d'aquesta educació, els nens tindran un comportament o un altre davant de les pantalles.
Els mitjans de comunicació també tenen una funció educativa, tot i que la tecnologia no és suficient per a educar, també s'ha de complementar amb l'explicació dels professors o dels pares.
El que s'ha de fer a l'escola és ensenyar als infants a manejar les noves tecnologies per a treure la màxima utilitat possible, però també s'ha de tenir en compte que no tot es pot aprendre autodidàcticament, ja que és necessàri un procés d'ensenyament.
Crec que sempre serà necessari un mestre per a educar a un nen, ja que un ordinador o qualsevol tecnologia no podrà fer tot el que fa un mestre. El mestre a part d'ensenyar uns coneixements, també acompanya a l'infant i l'ajuda en les seves dificultats. A més, una tasca molt important d'un mestre és recolzar a l'infant i donar-li suport. Per tant, penso que a l'educació, és important que siguin presents les noves tecnologies però sense deixar de banda el paper del professor.
divendres, 29 de novembre del 2013
Aportació a la vikipèdia
La viquipèdia és una enciclopèdia lliure. Viquipèdia utilitza una eina o software anomenat mediawiki, que permet que tothom pugui editar, grabar i publicar els articles. Les alumnes d'Educació infantil de Blanquerna hem posat en pràctica aquest procés de creació i modificació d'articles a la vikipèdia.
Per parelles, hem triat un article ja escrit a vikipèdia i hem afegit o modificat part d'aquest article. Nosaltres hem modificat l'article Oceja, un poblet de la Cerdanya. El que hem fet ha estat afegir un encapçalament anomenat situació, on hem posat informació sobre el lloc on està situat el poble d'Oceja, i els seus habitants. També hem posat en pràctica l'acció de crear enllaços entre articles de Vikipèdia: dins de l'article Oceja, hem creat un enllaç cap a l'article de la Cerdanya i cap a article sobre pobles propers a Oceja. A més, també hem creat una referència de la pàgina web d'on hem extret la informació que hem escrit al wiki.
Finalment, caldrà que anem fent un seguiment de la nostra aportació per què així poguem anar veient tot el procés de creació d'informació als wikis.
La nostra aportació va ser a: http://ca.wikipedia.org/wiki/Oceja i el que vam fer va ser afegir el subapartat situació i la referència número 2.
Per parelles, hem triat un article ja escrit a vikipèdia i hem afegit o modificat part d'aquest article. Nosaltres hem modificat l'article Oceja, un poblet de la Cerdanya. El que hem fet ha estat afegir un encapçalament anomenat situació, on hem posat informació sobre el lloc on està situat el poble d'Oceja, i els seus habitants. També hem posat en pràctica l'acció de crear enllaços entre articles de Vikipèdia: dins de l'article Oceja, hem creat un enllaç cap a l'article de la Cerdanya i cap a article sobre pobles propers a Oceja. A més, també hem creat una referència de la pàgina web d'on hem extret la informació que hem escrit al wiki.
Finalment, caldrà que anem fent un seguiment de la nostra aportació per què així poguem anar veient tot el procés de creació d'informació als wikis.
La nostra aportació va ser a: http://ca.wikipedia.org/wiki/Oceja i el que vam fer va ser afegir el subapartat situació i la referència número 2.
dijous, 28 de novembre del 2013
vídeo i educació: educació audiovisual
Estem a l'era de la tecnologia. La imatge és la major forma de comunicació, i les noves tecnologies provoquen canvis socioculturals.
El problema d'aquestes noves tecnologies és que no van al mateix ritme que l'escola, van un pas per endavant. Actualment els nens aprenen més via tecnologia que no pas a l'escola, i aquestes tecnologies fan que adquireixi predomini l'hemisferi dret del cervell, el de les emocions, mentre que l'escola transmet coneixements racionals i jeràrquics.
L'audiovisual és un nou llenguatge que comunica a través dels sentiments, i a més utilitza el so, la paraula, i la imatge i fa que tot es concebi com una idea global.
Els dos mons en els que els nens creixen, l'escola i les tecnologies, s'han d'unir, i s'ha d'educar mitjançant els dos sistemes, l'antic i el nou. Aixó és el que fa l'audiovisual: reuneix el millor de les tecnologies i de la cultura del llibre, i a més elimina els inconvenients de cadascuna de les parts.
El problema d'aquestes noves tecnologies és que no van al mateix ritme que l'escola, van un pas per endavant. Actualment els nens aprenen més via tecnologia que no pas a l'escola, i aquestes tecnologies fan que adquireixi predomini l'hemisferi dret del cervell, el de les emocions, mentre que l'escola transmet coneixements racionals i jeràrquics.
L'audiovisual és un nou llenguatge que comunica a través dels sentiments, i a més utilitza el so, la paraula, i la imatge i fa que tot es concebi com una idea global.
Els dos mons en els que els nens creixen, l'escola i les tecnologies, s'han d'unir, i s'ha d'educar mitjançant els dos sistemes, l'antic i el nou. Aixó és el que fa l'audiovisual: reuneix el millor de les tecnologies i de la cultura del llibre, i a més elimina els inconvenients de cadascuna de les parts.
Setmana de pràctica i educació educatives
La setmana passada vam estar fent una sèrie d'activitats fora de les aules per a poder treballar amb més profunditat cadascuna de les assignatures que estem cursant.
Dilluns vam fer una travessia d'orientació des del baixador de Vallvidrera fins a Sant Cugat. En aquesta excursió vam aprendre a orientar-nos en un entorn que no era l'habitual, i vam poder experimentar les sensacions que es tenen quan estas a la montanya, un entorn desconegut. L'objectiu d'aquest sortida enfocada a alumnes d'infantil és a part de l'orientació, conèixer als amics i conviure amb ells.
Dilluns també vam assistir a una xerrada d'en Jaume Cela anomenada "4 reptes per a l'escola d'avui", en la que es tractaven temes com la importància del mestre a les escoles, els centres educatius ideals o la millor manera d'educar als més petits.
Dimarts vam fer una visita al MNAC. La visita estava enfocada a nens d'Infantil perquè nosaltres poguéssim veure les diferents maneres d'apropar als més petits al món de l'art. Vam fer una sèrie de tallers i activitats dins del museu perquè la visita fos més divertida i entretinguda.
Dimecres i dijous vam tenir l'oportunitat d'anar com a observadors a una escola d'educació Infantil. Allà vam veure com podrem posar en pràctica en un futur el que nosaltres estem aprenent ara. Va ser una gran experiència ja que mai havia estat en una escola que no fos com a alumne i m'ha servit molt ja que he pogut veure les reaccions dels nens cap a les accions dels mestres.
Finalment, divendres vam assistir a un concert titulat "com sonen?" en el que vam poder escoltar cançons infantils d'una manera diferent: per a cada cançó hi havia un joc o un "espectacle", i a més nosaltres podiem anar participant en algunes cançons com a les cançons motrius.
A més, divendres per la tarda vam assistir a una conferència sobre pissarres digitals i tauletes. En aquesta conferència es va parlar dels usos educatius de les noves tecnologies i sobre quina és la millor utilització d'aquestes a les aules. La idea principal de la conferència va ser que l'ús de les noves tecnologies a l'aula ha de ser moderat, a més, no han de ser el centre d'atenció de l'aula, poden formar part d'un racó i que els nens les utilitzin esporàdicament.
Dilluns vam fer una travessia d'orientació des del baixador de Vallvidrera fins a Sant Cugat. En aquesta excursió vam aprendre a orientar-nos en un entorn que no era l'habitual, i vam poder experimentar les sensacions que es tenen quan estas a la montanya, un entorn desconegut. L'objectiu d'aquest sortida enfocada a alumnes d'infantil és a part de l'orientació, conèixer als amics i conviure amb ells.
Dilluns també vam assistir a una xerrada d'en Jaume Cela anomenada "4 reptes per a l'escola d'avui", en la que es tractaven temes com la importància del mestre a les escoles, els centres educatius ideals o la millor manera d'educar als més petits.
Dimarts vam fer una visita al MNAC. La visita estava enfocada a nens d'Infantil perquè nosaltres poguéssim veure les diferents maneres d'apropar als més petits al món de l'art. Vam fer una sèrie de tallers i activitats dins del museu perquè la visita fos més divertida i entretinguda.
Dimecres i dijous vam tenir l'oportunitat d'anar com a observadors a una escola d'educació Infantil. Allà vam veure com podrem posar en pràctica en un futur el que nosaltres estem aprenent ara. Va ser una gran experiència ja que mai havia estat en una escola que no fos com a alumne i m'ha servit molt ja que he pogut veure les reaccions dels nens cap a les accions dels mestres.
Finalment, divendres vam assistir a un concert titulat "com sonen?" en el que vam poder escoltar cançons infantils d'una manera diferent: per a cada cançó hi havia un joc o un "espectacle", i a més nosaltres podiem anar participant en algunes cançons com a les cançons motrius.
A més, divendres per la tarda vam assistir a una conferència sobre pissarres digitals i tauletes. En aquesta conferència es va parlar dels usos educatius de les noves tecnologies i sobre quina és la millor utilització d'aquestes a les aules. La idea principal de la conferència va ser que l'ús de les noves tecnologies a l'aula ha de ser moderat, a més, no han de ser el centre d'atenció de l'aula, poden formar part d'un racó i que els nens les utilitzin esporàdicament.
diumenge, 24 de novembre del 2013
La llengua oral formal
El model eficaç de comunicació respon a les característiques de la llengua oral formal: planificada, de tema específic, monologada, formal i informativa.
El terme "llengua oral formal" representa un punt intermedi entre el llenguatge oral i l'escrit.
Quins són els trets característics de la llengua oral formal?
Primer de tot dir que no és de caràcter universal, ja que és una cosa que s'ha d'aprendre, i a més, hauria de ser d'aprenentatge escolar. A més, els sons es produeixen en aquell mateix moment, per tant, dura poc i el canal és la veu. Una característica també molt important és que permet la interlocució ja que emisor i receptor comparteixen el mateix espai físic.
En quant als trets textuals, no hi ha col·loquialismes, i segueix unes convencions socials marcades per la situació amb un petit grau d'espontaneitat. Normalment, és un text monologat, és a dir, que hi ha un sol locutor i més d'un oient. A més, la idea a transmetre es va repetint al llarg del discurs, i hi ha sovint suports visuals que acompanyen el discurs.
Per últim, pel que fa als trets lingüístics, els trets suprasegmentals tenen un paper fonamental.Aquests són els que tenen a veure amb la captació d'atenció del públic. L'atenció del públic al inici del discurs és del 100%, durant el discurs, l'atenció varia segons la maestria de l'orador, i al final del discurs, l'atenció torna a ser del 90-100%.
També s'han de tenir en compte les interrogacions, els element díctics (pronoms que canvien segons l'espai), les exclamacions, l'ús de la varietat estàndard i la correcció normativa.
Personalment, crec que s'han de tenir molt en compte totes aquestes característiques, ja que d'elles depen que el teu discurs surti com t'havies planejat. Si segueixes tots aquests passos i fas el que s'indica, el més segur és que la presentació surti bé, però si no penses en aquests punts pot ser que el públic no entengui el que estàs dient, o no t'entengui, o simplement no estigui motivat a escoltar-te.
El terme "llengua oral formal" representa un punt intermedi entre el llenguatge oral i l'escrit.
Quins són els trets característics de la llengua oral formal?
Primer de tot dir que no és de caràcter universal, ja que és una cosa que s'ha d'aprendre, i a més, hauria de ser d'aprenentatge escolar. A més, els sons es produeixen en aquell mateix moment, per tant, dura poc i el canal és la veu. Una característica també molt important és que permet la interlocució ja que emisor i receptor comparteixen el mateix espai físic.
En quant als trets textuals, no hi ha col·loquialismes, i segueix unes convencions socials marcades per la situació amb un petit grau d'espontaneitat. Normalment, és un text monologat, és a dir, que hi ha un sol locutor i més d'un oient. A més, la idea a transmetre es va repetint al llarg del discurs, i hi ha sovint suports visuals que acompanyen el discurs.
Per últim, pel que fa als trets lingüístics, els trets suprasegmentals tenen un paper fonamental.Aquests són els que tenen a veure amb la captació d'atenció del públic. L'atenció del públic al inici del discurs és del 100%, durant el discurs, l'atenció varia segons la maestria de l'orador, i al final del discurs, l'atenció torna a ser del 90-100%.
També s'han de tenir en compte les interrogacions, els element díctics (pronoms que canvien segons l'espai), les exclamacions, l'ús de la varietat estàndard i la correcció normativa.
Personalment, crec que s'han de tenir molt en compte totes aquestes característiques, ja que d'elles depen que el teu discurs surti com t'havies planejat. Si segueixes tots aquests passos i fas el que s'indica, el més segur és que la presentació surti bé, però si no penses en aquests punts pot ser que el públic no entengui el que estàs dient, o no t'entengui, o simplement no estigui motivat a escoltar-te.
diumenge, 17 de novembre del 2013
Conferència: pissarres i tauletes
Les PDI (pissarra digital interactiva) són una nova tecnologia que s'està introduïnt a les aules de les escoles. Les PDI estan formades per una pantalla, un projector i un ordinador.
Les seves funcions principals són:
1. Buscar informació
2. Tractar la informació
3. Elaborar un projecte
Una de les característiques principals i representatives de la PDI és que la projecció de l'ordinador a la pantalla és tàctil, cosa que permet interaccionar amb ella directament.
El problema que hi ha amb les noves tecnologies és que sovint agafen el nom de tecnologies anteriors cosa que fa que els usos es confonguin. per exemple, la PDI no és una pissarra ja que si ho fos, seria de color negre i s'utilitzaria amb un guix com les pissarres tradicionals.
En quant a l'ús de les PDI a les aules, aquestes no tenen per què ser el centre d'atenció, sinó que poden formar part d'un racó on els nens realitzin diferents activitats ( a les pissarres poden haver jocs lúdics o aplicacions infantils).
Un desaventatge d'utilitzar la PDI a l'aula és que només el pot fer servir una persona alhora (alumne o professor). Per aquest motiu, ja hi ha escoles que estan introduint les tauletes o iPads a les aules. D'aquesta manera, poden haver diversos iPads a la classe per a que més d'un alumne els utilitzi.
Als iPads hi ha moltes aplicacions i jocs de caràcter educatiu que es poden utilitzar als diversos racons d'una classe: per a treballar les matemàtiques, l'anglés, ciències...
Una de les aplicacions més interessants és l'educaplay, que et permet crear les teves pròpies aplicacions i jocs per a treballar el tema que a tu t'interessa.
Les seves funcions principals són:
1. Buscar informació
2. Tractar la informació
3. Elaborar un projecte
Una de les característiques principals i representatives de la PDI és que la projecció de l'ordinador a la pantalla és tàctil, cosa que permet interaccionar amb ella directament.
El problema que hi ha amb les noves tecnologies és que sovint agafen el nom de tecnologies anteriors cosa que fa que els usos es confonguin. per exemple, la PDI no és una pissarra ja que si ho fos, seria de color negre i s'utilitzaria amb un guix com les pissarres tradicionals.
En quant a l'ús de les PDI a les aules, aquestes no tenen per què ser el centre d'atenció, sinó que poden formar part d'un racó on els nens realitzin diferents activitats ( a les pissarres poden haver jocs lúdics o aplicacions infantils).
Un desaventatge d'utilitzar la PDI a l'aula és que només el pot fer servir una persona alhora (alumne o professor). Per aquest motiu, ja hi ha escoles que estan introduint les tauletes o iPads a les aules. D'aquesta manera, poden haver diversos iPads a la classe per a que més d'un alumne els utilitzi.
Als iPads hi ha moltes aplicacions i jocs de caràcter educatiu que es poden utilitzar als diversos racons d'una classe: per a treballar les matemàtiques, l'anglés, ciències...
Una de les aplicacions més interessants és l'educaplay, que et permet crear les teves pròpies aplicacions i jocs per a treballar el tema que a tu t'interessa.
dimarts, 12 de novembre del 2013
Google sites
Google Sites és una aplicació en línia que permet crear un lloc web o una intranet i permet compartir informació amb facilitat per veure-la i editar-la per un grup de col·laboradors. D'aquesta manera, és un lloc web pensat per a compartir elements (com treballs en grup) amb companys que també treballin en aquell projecte.
Crear un google sites és molt fàcil: el primer que s'ha de fer un cop a la pàgina web és clicar a crea. A partir d'aquí el que s'ha de fer és posar un títol i triar una plantilla per a la teva pàgina. Finalment, cal compartir la pàgina amb aquells que desitgis que puguin veure-la i ja podreu començar a editar-la.
L'estructura d'aquestes pàgines és semblant a la d'un bloc: capcelera, cos i menú. A més, també s'hi poden insertar gadgets, imatges, arxius...i també es poden personalitzar les pàgines i les capceleres.
Al google sites hi ha un calendari general de google obert a tothom, i una altre cosa interessant és que dins d'un site es pot crear una pàgina en format bloc.
A classe, vam crear per parelles un google sites:
https://sites.google.com/a/blanquerna.url.edu/tipus-d-animals/
dissabte, 9 de novembre del 2013
Wikis a l'educació
Les wikis són aplicacions a les quals qualsevol pot accedir i permet als usuaris afegir informació i modificar la ja existent. Les wikis van començar al 1995 quan Ward Cunninghan buscava una aplicació on tothom pogués editar pàgines web. Un exemple de wiki seria Wikipèdia, ja que s'ha convertit en una enciclopèdia escrita per molts voluntaris d'Internet. Un wiki és molt flexible ja que no té una estructura predeterminada a la que els usuaris s'hagin d'adaptar. Això també té la seva part negativa ja que sense cap norma pot esdevenir un caos ràpidament.
Els wikis mai es donen per acabats, ja que sempre es pot anar afegint informació o modificant-la i es pot contribuir deixant aspectes oerts i sense acabar.
En quant a l'educació, les wikis no s'utilitzen tant com altres aplicacions, però tot i això, cada cop tenen un paper més important. Els usos típics de les wikis a les escoles són:
- espai de comunicació de la classe
- espai de col·laboració sobre un tema
- espai per a presentar i realitzar treballs
- arxiu de textos en procés de realització
- manual de la classe
- espai per a projectes en grup
Les wikis no només serveixen per a obtenir un millor domini de les eines i noves tecnologies, sinó que són una nova forma de coneixement anomenada "crítica, col·laborativa i creativa". A més, a l'escola no només s'aprenen els continguts de l'assignatura, sinó que també s'apren a tractar la informació, sintetitzar-la, classificar-la...
Nosaltres a classe hem posat aquest tema en pràctica i hem creat un wiki a wikispaces en el qual haviem de escriure un conte (inventat o no inventat). Aquest és el que vam fer amb el meu grup:
http://elefantelmer.wikispaces.com/Conte+l%27elefant+Elmer
Els wikis mai es donen per acabats, ja que sempre es pot anar afegint informació o modificant-la i es pot contribuir deixant aspectes oerts i sense acabar.
En quant a l'educació, les wikis no s'utilitzen tant com altres aplicacions, però tot i això, cada cop tenen un paper més important. Els usos típics de les wikis a les escoles són:
- espai de comunicació de la classe
- espai de col·laboració sobre un tema
- espai per a presentar i realitzar treballs
- arxiu de textos en procés de realització
- manual de la classe
- espai per a projectes en grup
Les wikis no només serveixen per a obtenir un millor domini de les eines i noves tecnologies, sinó que són una nova forma de coneixement anomenada "crítica, col·laborativa i creativa". A més, a l'escola no només s'aprenen els continguts de l'assignatura, sinó que també s'apren a tractar la informació, sintetitzar-la, classificar-la...
Nosaltres a classe hem posat aquest tema en pràctica i hem creat un wiki a wikispaces en el qual haviem de escriure un conte (inventat o no inventat). Aquest és el que vam fer amb el meu grup:
http://elefantelmer.wikispaces.com/Conte+l%27elefant+Elmer
dimecres, 6 de novembre del 2013
Prezi
El prezi és una aplicació per a crear presentacions amb diapositives de manera original i divertida.
A diferència del power point, el prezi només funciona des de Internet, i tens una capacitat màxima d'emmagatzematge.
El prezi es caracteritza principalment pel fet de que treballa en un entorn gràfic que permet als usuaris tenir una visió més propera o més allunyada de la zona de presentació (zoom). S'hi poden insertar imatges i vídeos, formes, fletxes... S'utilitza per a dir lo essencial, la idea, i per a escriure text utilitzem els frames, és a dir, els marcs.
A continuació us deixo un prezi que vaig fer per a poder familiaritzar-me amb aquesta eina i veure com funciona:
Scoop.it!
Scoop.it és una nova eina on-line creada per a compartir amb altre gent noticies o fets importants que ens han semblat interessants.
Un cop creat el teu compte, pots afegir topics, és a dir, els temes que a tu t'interessen i dels que vols que la altre gent conegui. A partir d'aqui, l' Scoop,it! t'ofereix un seguit de noticies que troba a la xarxa, i et dona l'opció de publicar-los al teu perfil. La informació la troba a fonts d'informació com google i twitter.
A continuació, deixo un vídeo que explica els objectius de scoop.it! i com utilitzar-lo:
Un cop creat el teu compte, pots afegir topics, és a dir, els temes que a tu t'interessen i dels que vols que la altre gent conegui. A partir d'aqui, l' Scoop,it! t'ofereix un seguit de noticies que troba a la xarxa, i et dona l'opció de publicar-los al teu perfil. La informació la troba a fonts d'informació com google i twitter.
A continuació, deixo un vídeo que explica els objectius de scoop.it! i com utilitzar-lo:
diumenge, 3 de novembre del 2013
Usos educatius dels blogs
Un bloc és un lloc web actualitzat periòdicament amb textos o articles. El que és més important és saber quin serà l'objectiu del teu blog i triar la millor plataforma.
Un avantatge dels blogs és que pots personalitzar la privatització (públic, privat...), i a més, hi ha plataformes que porten incorporats manuals d'ajuda per a saber com utilitzar-los correctament.
Hi ha blogs que estan destinats a l'educació, i s'anomenen edublogs. Aquests blogs poden ser:
- de centre
- destinats a seminaris o cursos de TIC
- de professors
- d'aula
- d'aula del professor
- de professor-alumne
- d'aula de l'alumne
La diferència entre aquests tipus de blogs és l'administració, ja que l'administrador pot ser el professor o l'alumne.
El més interessant de fer servir blogs a l'aula és que no només s'aprenen continguts, sinó que s'apren a gestionar l'informació ( no "saber coses", sinó "saber fer coses").
Subscriure's a:
Missatges (Atom)